Odontologia Holística

 
 

És l’especialitat en la qual es té en compte  l’ésser humà íntegrament a través de les dents.

Es té una visió global de la malaltia bucal i les seves causes, així es tracten les patologies de la boca (des de càries, dolors difusos, sensibilitats o molèsties musculars). Des d’un punt de vista global, no només focalitzant-nos en la solució puntual del problema sinó buscant el seu origen.

Existeixen molts problemes sistèmics que tenen el seu origen en la cavitat bucal i problemes dentals que s’originen en altres àrees del cos i/o ment.

Observant la relació dent-òrgan-emoció podem ampliar la visió de les nostres dolències i aprofundir una mica més en alguns problemes.

Ens orientem a veure l’ésser humà a través de les seves dents.

Les diferents subespecialitats que unides conformen l’odontologia holística són les següents:

Odontologia neurofocal:

En ella es tenen en compte les relacions de les dents amb tot el sistema nerviós, els diferents òrgans, vertebres, glàndules, etc… Es tracta d’una visió integradora.

Teràpia neural:

Es treballa sobre el sistema nerviós vegetatiu, que regula les funcions d’òrgans i teixits integrant-los en aquest conjunt.

Qualsevol irritació sobre el SNV com a cicatrius, infeccions, intervencions quirúrgiques, dents o estrès, poden alterar el sistema i fer aparèixer símptomes i signes diversos i en diferents parts de l’organisme.

La teràpia neural neutralitza aquestes irritacions augmentant la resposta automàtica del propi organisme mitjançant infiltracions en aquests focus d’una petita quantitat d’anestèsia local (procaina).

Més informació sobre aquest procediment els convidem a visitar la pagina www.terapianeural.com

Kinesiologia aplicada:

La kinesiologia és la ciència que estudia el moviment del cos humà i que utilitza els tests musculars com a mecanisme de bio-comunicació amb el cos.

Aplicada a l’odontologia permet diagnosticar desequilibris de l’organisme i establir el millor tractament possible.

El test muscular és una tècnica manual de resistència – contra-resistència, un test de qualitat del to muscular. S’estableix un codi binari de múscul fort/múscul feble.

Utilitzem el test de Meersman per avaluar si estem davant situacions on la boca és estructuralment un camp interferent en els problemes posturals del pacient.

Homeopatia Spagyrica o MTO (medicina tradicional d’occident):

La base d’aquest sistema es recolza en les fonts tradicionals de la medicina occidental i molt especialment en la spagyria de Paracelso i la seva escola.

  • Homeo = Semblant
  • Therapeia = tractament
  • Spagyria = Alquímia
  • Spân / spao = Extreure
  • Ageiren = Reunir

Per a cada malalt existeix una possibilitat diferent de tractament quant a la forma de reaccionar davant les diferents situacions patògenes. Aquesta reacció pot manifestar-se en diferents ubicacions orgàniques o fins i tot a nivells de resposta més generals.

Independentment de l’origen de la malaltia, l’individu, per combatre-la, necessita l’estimulació d’aquells mecanismes interns implicats en la resposta defensiva; i això és el que la homeospagyria activa nodreix mitjançant medicaments homeopátics alquimizats, els òrgans, sistemes o emocions en qüestió.

Flors de Bach:

És un mètode de tractament natural compost per 38 essències florals creat pel Dr. Edward Bach. És un tractament energètic-vibracional que ajuda a mantenir la salut. Busca l’equilibri tant físic com a emocional com a espiritual.

Aplicat a l’odontologia s’utilitzen les essències florals segons l’analogia que presenta la malaltia amb la signatura de la flor.

Per exemple, en casos de gingivitis que tan sols tocar la geniva ja sagna, ens faria pensar en les essències de IMPATIENS, WALNUT i CRAB APPLE. O per a tractaments de dolors rabiosos, HOLLY. I així en cada cas en concret i situació s’estableix un criteri de selecció d’essències diferent.

Para mes informació www.sedibac.org

Odontologia sense metalls:

Els metalls en la boca ens provoquen un diferencial de potencial que es pot traduir en petits corrents elèctrics que augmenten l’estrès de l’organisme. Com en tot, és el llindar de tolerància biològic personal el que dicta fins que punt alguna cosa com els metalls poden afectar a la salut.

Per prevenir tot això utilitzem materials on no existeixen els metalls com a ceràmiques, zirconi o policeràmics.

En odontologia convencional sempre s’han utilitzat una gran varietat de metalls com a crom, cobalt, mercuri, níquel, estany, pal·ladi, plata, titani, etc. L’important és no crear corrents elèctrics, així doncs intentarem minimitzar al màxim el nombre de metalls diferents presents en la boca fins a intentar eliminar-los tots, o que solament existeixi un tipus.

Extracció d’amalgames

Les amalgames dentals han estat durant molts anys l’únic material utilitzat per a l’obturació o reconstrucció de càries, i a pesar que avui dia estan pràcticament en desús (hi ha països on ja estan prohibides com Suècia, Noruega o Dinamarca) hi ha molta gent que segueix portant-les.

Aquestes estan formades per diferents aliatges de metall on el mercuri aquesta present en un 50 % aproximadament, a més d’estany, plata, coure o zinc.

Quan una persona sofreix patologies poc clares que no milloren a cap tractament, malalties autoinmunes o al·lèrgies locals o sistèmiques s’hauria de considerar la possibilitat que el mercuri que surt de les seves amalgames sigui una de les causes o empitjori la simptomatologia.

Per treure una amalgama cal seguir certs protocols de seguretat per garantir la mínima absorció de metall per part del pacient i de l’odontòleg.

  • Devem tenir els òrgans excretors funcionant perfectament per ajudar al procés d’eliminació. Per a això cal utilitzar uns drenatges, amb medicació homeopàtica, previs per a cada cas en particular.
  • Aïllar bé la dent a tractar amb dic de goma.
  • Doble aspiració per damunt i sota el dic.
  • Utilització de masteguessis amb filtre per al dentista i la infermera.
  • Oxígen per al pacient.
  • Ser el més ràpids i efectius possibles.

No es poden treure més d’una amalgama al mes per evitar qualsevol incidència.

En la majoria dels casos està indicada la col·locació d’una obturació provisional durant un mínim d’un mes utilitzant uns olis per mobilitzar el metall acumulat en la dent, això és així perquè nosaltres podem treure l’obturació, però no el metall absorbit per la dent sense aquesta operació intermèdia.

RNO (rehabilitació neuro-oclusal):

El sistema estomatognatic rep una sèrie d’estímuls que provenen de la masticació, la deglució i la respiració que propicien un bon o mal desenvolupament del sistema.

La RNO, creada pel Dr. Pedro Planas, es fonamenta a descobrir on, quan i com cal actuar sobre els centres neurals receptors d’aquests estímuls per proporcionar la resposta adequada de desenvolupament, i d’aquesta manera, excitant-los fisiològicament, ens proporcionin una resposta de desenvolupament normal i equilibrada.

Es basa en unes lleis i tècniques com:

  • Equilibrat oclusal i tallat selectiu
  • Plaques amb pistes indirectes
  • Pistes directes
  • L’angle funcional

RFA (regulador de funció de Aragao):

El cap és una regió on es realitzen un nombre independent de funcions: respiració, olfacte, gust, masticació, visió, audició, equilibri i integració neural.

El regulador de funció d’Aragao és un aparell que ajuda a recuperar les funcions de respiració, deglució i segellat labial, per recuperar l’equilibri perdut.

És un posicionador postural, un regulador especific de la respiració per recuperar la respiració nasal tan bàsica per a la nostra salut i benestar.

Una persona que respira per la boca té un mal filtrat de l’aire, per això és mes fàcil que pateixi de amigdalitis, rinitis, otitis o conjuntivitis. La humidificació de l’aire tampoc és correcta, ocasionant entrades d’aire molt fred a l’hivern i molt calent a l’estiu. En no existir segellat labial vol dir que tenim una hipotonicitat de la musculatura perioral. També comporta que es converteix en mastegador unilateral, solament s’utilitza un costat o l’altre, però mai els dos, creant un habit que provocarà una assimetria mandibular amb conseqüències en cintura escapular, maluc i peus.

Amb el RFA s’intenta integrar de nou les funcions per arribar a col·locar-nos en un estat de confort.